Un diagrama familiar. 2011 al 2014 
Cuatro paneles de 70 x 70 cms
Técnica mixta

Diariamente y durante el trimestre que abarca marzo, abril y mayo de los años 2011 al 2014 realicé un diagrama de dispersión cualificando las relaciones con las personas que forman el núcleo de mi familia: mi esposa, mis dos hijos y mi madre.
Los años registrados abarcan un periodo de importantes cambios: el nacimiento de uno de mis hijos, la emancipación del otro, una grave enfermedad padecida por mi madre y una importante crisis de pareja

Significado de los colores 
Amarillo 
Hijo menor
Lucas
Hijo con Francisca
De la concepción a los tres años, edad en la que empieza a acudir diariamente a un
centro educacional

Azul 
Hijo mayor
Benet
Hijo con una pareja anterior
De los 16 a los 19 años
El periodo registrado abarca desde la adolescencia, época en la que compartimos la vivienda tres días a la semana, hasta su emancipación

Rojo 
Pareja
Francisca
De los 45 a los 48 años
Pareja desde los treinta y cuatro años
El diagrama refleja la madurez de la relación, varios intentos fallidos de fecundación in vitro, el duelo por la incapacidad de procrear, el inesperado embarazo natural, el parto y los primeros años como madre

Verde 
Madre
Salomé
De los 77 a los 80 años
Los cuatro diagramas recogen desde los primeros síntomas de alzheimer al diagnostico médico, el ingreso en una residencia de ancianos y el proceso en el que paulatinamente deja de reconocerme como hijo

Tamaño de los círculos 
El diámetro de los círculos varía según la importancia que le concedía a cada persona en el día representado, independientemente de la interrelación

Grosor de las líneas 
Dibujan el volumen del tiempo compartido, desde un mensaje de ‘whatsapp’ a un día entero en compañía

Estructura del diagrama 
X - relación intelectual
Y - relación emocional 



Ejemplo de un dia

Fundación Telefónica Lima (Perú)

Exposiciones
Big Bang Data. Fundación Telefónica Lima (Perú), julio del 2016
Big Bang Data. Fundación Telefónica Santiago de Chile, marzo del 2016
Big Bang Data. Centro de Cultura Digital. Ciudad de México, 28 de enero al 16 de abril del 2017

Adaptaciones editoriales
'El Mundo', España, diciembre del 2018
'La Nación', Argentina, octubre del 2018
'El Financiero', México, septiembre del 2018
'O Globo', Brasil, julio del 2018
'Courrier International', Francia, enero del 2016
'La Vanguardia', España, mayo del 2015
Libro 'Selected 2017' 

Hamaca para transportes públicos 'low cost'
Oficina de patentes de los EE.UU. 26 de marzo de 1889
#myfavoritesdiagrams 



Descárgar otros dieciséis casos parecidos aquí

Big data
Vicenç Altaió i Morral para la revista Bonart

Imagen que acompaña el texto Un día perfecto



El món de la dada dibuixa la tendència com la deconstrucció seguí el postmodern i aquest el conceptual. No ens ve de nou: positivisme en front de l’espiritualisme.

Taxidèrmia 
L’ull dels mussol ens fita, dissecat,
en diagonal, partit com olivera:
arbre de front alat vers l’univers.
Lloc paorós, plora l’Arbre, la vida
quan l’ull no pensa. Mots secs al cervell.

Ésser humà llorejat, immortal,
marbre i arbust, fora del bé i el mal.
Oli sagrat, coneixement premsat.
Fruit prohibit, fes renéixer la llum;
I el saber, fang i carn el lliure albir.

Que visqui l’au, l’arrel i l’escultura.
El fruit i l’ull i el cervell són idèntics.
Que toqui el cel i trepitgi el ferm.
Translacions, rotacions, reflexos
al fons de tot, i tu creador: verb.


Spencer, un enginyer civil sense educació clàssica convertit en filòsof i sociòleg, aportà fa més d’un segle i mig la filosofia de l’evolució que s’oposava als espiritualistes amb el mètode positivista. Sense ser tan radical com Darwin, creia que la humanitat forma part d’un sistema més vast, dinàmic i universal, però també, per evolució, creu en la bondat i la llibertat. En el seu estudi sobre l’evolució de les institucions professionals, demostra que els oficis d’arquitecte o artista tenen un origen religiós-eclesiàstic. De la primera jerarquia del cos social, opinava que el mediador era alhora poeta i cirurgià. La figura de l’ humanista, una síntesi del visionari i el tècnic, hauria de requilibrar el desplaçament que avui tenim de l’interventor de les causes estrictament materials.
Un poema, com una infografia del Serra, és un totem fet de paraula i d’imatge. Parteix de la mirada sobre el coneixement com a memòria i se’ns mostra, com la natura o l’art, fora de la consideració moral de la vida. L’objecte artístic universal, sense la dinàmica del pensament viu es mor. La confrontació amb l’espectador aviva la història i converteix la dada en narració i sorpresa. Lluny de la superstició de l’objecte sagrat que condemnava fins i tot la fatalitat de la imatge al designi de les forces de l’esperit, el poeta i artista contemporani és alhora ateu i estudiós , i alhora, posa en moviment l’art dels altres. La relació entre art i poesia no té distinció; mentre que la crítica d’art, massa sovint, es posa com una autoritat superior per damunt de l’artista. Quan el comissari d’exposicions, que ha substituït la llei de la historiador i la paraula de l’informador, no treballa com un poeta o un artista, és a dir com un filòsof dinàmic, la seva tesi constreny l’art a la mort de la memòria: momifica el present. És ple, d’exemples, de poetes i artistes i de crítics que no transformen la matèria, que ens la mostren dissecada en la pròpia experiència. Que no acabin com una confraria de l’espai domètic. Que l’art s’alliberi del codi d’instruccions i de l’acadèmia.
Des de molt antic els nombres, que són construcció d’un real abstracte, s’oposen a l’ull, que té la capacitat de traduir l’experiència empírica igual que la ideal. Uns i altres proven d’abastar l’invisible, el foradecamp. L’art, sense partit pres, s’inclina ara cap a l’objetivitat, ara cap a el subjectivisme líric. Un poema no és aliè a la seva forma; mentre que l’art, havent-ho guanyat tot amb l’avantguarda, malviu del seu despropòsit.
Avui l’art que parteix de la simulació computacional anima informàtics i filòsofs a un imaginari visual inèdit. La poesia s’allunya de la mètrica clàssica.
El poema ja no s’escriu damunt la pàgina en blanc sinó del coneixement no-visible del visble. Les paraules prenen forma de visible. Entre el saber i la recerca, s’intercanvien opinions. Més enllà de l’intercanvi, una obra d’art té un costat fosc que la percepció del lector d’avui reactualitza amb el seu coneixement. Si el lector d’art es presenta com el més preparat, l’art deixa de despreocupar-se de la moral. Si l’interlocutor va pel davant, l’art no es veu.

Day's End
Gordon Matta-Clark
1975
#myfavoritesdiagrams






Ubicación original de la acción. Ver en Google maps

La mala educación
La Vanguardia, domingo 7 de febrero del 2016
Lectura y descarga en pdf

Todas las columnas en Una paradoja dominical

El beso: qué es y cómo funciona

Magazine, 7 de febrero del 2015

A world of sensations. Understanding the World. Editorial Taschen, 2014.

Fast Company. 9 Infographics To Help You Understand The Woolly World Of Science. 2014

La tormenta perfecta. Edición en revista Es de La Vanguardia, Barcelona, 2009
Un mundo de sensaciones. Edición original en revista Viva del diario Clarín, Argentina, 1997
Oro en los premios Malofiej 1998. Mención especial del jurado
Oro en los premios SND 1998. Mención especial del jurado

Signaux 2015
Colaboraciones con Courrier International durante el 2015
L'éphéméride du caféinomane
Cartographie du souvenir
Un jour parfait
Les liens qui nous unissent
Moi, moi et tous mes autres
Le silence n'est pas d'or